ARQUÍMEDES  (ca. 287 - 212 a.C.)

Arquimedes és un dels savis més eminents i el primer enginyer de l’antiguitat. Una extensa tradició històrico-literària, entre la lírica i l’èpica, descriu la seva inefable imaginació com a artífex de nombrosos invents i màquines, al servei de la comunitat, que segons la fantasia popular desafiaven les lleis de la naturalesa. Entre ells, els ginys militars (palanques, politges, catapultes, engranatges, miralls ustoris, etc.), aplicats a la defensa de Siracusa; en aquesta ciutat el savi va perdre la seva vida a mans d’un soldat romà mentre, abstret, resolia un problema geomètric.

Arquimedes s’associa als Principis de l’Estàtica i la Hidrostàtica, amb les famoses anècdotes “doneu-me un punt de suport i aixecaré el món” i el crit “Eureka” (“ho he trobat”) amb el qual el savi surt nu d’una banyera cap a casa seva entusiasmat per haver descobert el principi.

En Matemàtiques se’l reconeix com el més original i fecund geòmetra grec, en magnificar de forma colossal la matemàtica de Els Elements d’Euclides i en conjugar a la perfecció la intuïció del descobriment amb el virtuosisme de la demostració. Així com el seu mètode mecànic d’investigació apunta cap als infinitesimals de les quadratures del segle XVII que condueixen al Càlcul de Newton i de Leibnitz, mentre que el seu mètode demostratiu d’exhaució apunta cap a l’aritmètica dels límits que fonamenta l’Anàlisi moderna en el segle XIX, la conjunció d’ambdós mètodes, un heurístic i empíric, l’altre rigorós i apodíctic, situa Arquimedes als orígens del Càlcul integral.

El llegat d’Arquimedes, carregat de geni i d’enginy, amb un estil singular que uneix Geometria i Mecànica, Ciència i Tècnica, emergeix en el Renaixement com a matriu de la nova ciència. La seva fabulosa obra, plena de resultats sorprenents i model de rigor, inicia una concepció matemàtico-experimental, arrel de la tradició científica de la Filosofia Natural ( i de la ulterior Física Matemàtica); aquesta tradició, represa per Leonardo, Galileu i Newton, funda les bases de la revolució científica del segle XVII i crea un sòlid punt de partida per a la nova Física i per al Càlcul infinitesimal.

Arquimedes és el primer dels insignes titans sobre el fèrtil esperit dels quals s’alçaren altres gegants per albirar el camí cap al superb progrés científic i tecnològic de la modernitat.

--------------------------------------

Els volums d’un con, d’una semiesfera i d’un cilindre de la mateixa alçària i del mateix radi, es troben en raó 1 : 2 : 3 (Arquimedes: Sobre l’Esfera i el Cilindre, I.34, Corol·lari).