VENTURA REYES PRÓSPER (1863 - 1922)

Ventura Reyes Prósper va néixer a Castuera (Badajoz). Va estudiar batxillerat a Múrcia i la carrera de Ciències naturals a la universitat de Madrid. Es doctorà al 1885 amb la tesi titulada “Catàleg de les aus d’Espanya, Portugal i les illes Balears”.

En companyia del seu germà Eduard va viatjar per Alemanya, on va conèixer els matemàtics F. Klein i F. Lindemann.

Dotat d’una gran facilitat per als idiomes (s’expressava amb fluïdesa en francès, anglès, alemany i italià i tenia sòlids coneixements de llatí, grec, rus, suec i noruec), va poder llegir de primera mà els treballs publicats pels investigadors capdavanters de la seva època.

Ventura Reyes, home bondadós i caritatiu, va ser catedràtic d’Història natural a l’Institut provincial de Terol, de Matemàtiques a l’Institut d’ensenyament secundari d’Albacete, de Física als Instituts de Jaén i Cuenca, de Física i Química i de Matemàtiques a l’Institut de Toledo. En aquesta ciutat, on va morir, també va impartir classes als reclusos.

La seva activitat científica es va desenvolupar en diferents parcel·les. En el camp de la Matemàtica es va ocupar de dues branques relativament noves a Espanya: la Lògica matemàtica i la Geometria no euclidiana. Reyes Prósper no es va dedicar a redactar manuals, sinó que va escriure notes sobre problemes concrets o articles sobre noves teories, desconegudes pels seus compatriotes. Va ser el primer matemàtic espanyol que va publicar en revistes estrangeres (a la prestigiosa revista alemanya Matematische Annalen).

“En el present programa procuro introduir aquelles modificacions que, a l’estranger, a França, a Itàlia, a Anglaterra, a Rússia i a Alemanya especialment, ja són vulgars. No en va els savis treballen en l’acreixement de la Ciència. Cal ensenyar els nous descobriments. He procurat ser extremadament concís en les qüestions senzilles, ja que està provat que en molt poc temps es poden aprendre”.

--------------------------------------

La suma dels angles d’un triangle (depenent de la geometria de l’espai) val…

… 180 graus

geometria euclidiana

… > 180 graus

geometria esfèrica (o el·líptica)

…< 180 graus

geometria hiperbòlica