Niccolò Fontana va néixer a Brescia (Itàlia). Al 1512, durant la presa de Brescia per l’exèrcit francès, va morir el seu pare i Niccolò va rebre una ganivetada que li va afectar la mandíbula i el paladar. Aquesta ferida li va ocasionar una mena de quequeig que li va valer el sobrenom de Tartaglia (quec).  Niccolò va aprendre a llegir i a escriure per si mateix i també fou autodidacte en el seu aprenentatge de les ciències físiques i matemàtiques. Des de molt jove va ensenyar matemàtiques en diverses ciutats italianes.

La principal aportació de Tartaglia a les matemàtiques va ser la resolució de l’equació de tercer grau. El procediment original va restar inèdit fins que Gerolamo Cardano el va publicar en la seva Ars Magna, sense el consentiment del seu autor. Aquest fet va provocar que, a l’any següent, Tartaglia publiqués alguns comentaris despectius sobre Cardano que van originar una polèmica entre Tartaglia i Ludovico Ferrari (1522 – 1565 ), un altre dels grans matemàtics italians del Renaixement.

Un altre dels mèrits de Niccolò va ser el d’escriure el millor tractat d’Aritmètica publicat a Itàlia durant el segle XVI, el General trattato de numeri et misure, dividit en sis parts. Les dues primeres configuren un manual d’Aritmètica i les quatre darreres exposen un gran nombre de proposicions relatives a la Teoria de Nombres i presenten una interessant col·lecció de problemes i de recreacions matemàtiques.

En un dels seus estudis, el quec de Brescia es refereix al “triangle aritmètic“ conegut com a “triangle de Tartaglia”, que permet determinar els coeficients del desenvolupament de (a + b)ⁿ. Niccolò Fontana va morir a Venècia.

Gerolamo Cardano va néixer a Pavia (Itàlia) el 24 de setembre. Era fill il·legítim de l’advocat Fazio Cardano, el qual l’inicià en l’estudi de les matemàtiques i li va permetre que estudiés medicina a la universitat de Pavia. D’allà va passar a la universitat de Pàdua, on va completar la seva formació. En aquell període, Cardano era un empedreït jugador de cartes i de daus, i els seus coneixements sobre probabilitat li permetien viure del joc.

Gerolamo es doctorà en medecina l’any 1525 i va sol·licitar el seu ingrés al Col·legi de metges de Milà. En descobrir-se que era fill bastard, les portes de la institució se li van tancar. Això no obstant, després de diverses temptatives, i a causa de la fama adquirida entre els seus pacients, hi fou admès al 1539.

Al 1545 Cardano va publicar la seva obra matemàtica més important, Ars Magna, el primer gran tractat en llatí dedicat exclusivament a l’Àlgebra. S’hi exposen els mètodes de resolució de les equacions de tercer i de quart grau, s’hi realitzen càlculs amb nombres complexos i s’hi presenta un mètode per a la resolució aproximada d’equacions de qualsevol grau.

A més a més de les seves contribucions a l’Àlgebra, va escriure sobre Aritmètica, Astronomia, Hidrodinàmica, Mecànica, Medicina, Geologia, Criptografia i Probabilitat.

En el 1570 fou empresonat per heretge, atès que va publicar un horòscop sobre la vida de Crist. Cardano va morir a Roma el 21 de setembre de 1576. Es creu que es va suïcidar per tal de no contradir una previsió astrològica sobre la data de la seva mort.