Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Valencià) - Abel (1802-1829) |
Martes 01 de Enero de 2008 | |||
Página 23 de 35
NIELS HENRIK ABEL (1802 - 1829) Abel neix a Finnöy (Noruega). És el segon de set germans d’una família culta, però pobra, i ha d’afrontar nombroses contrarietats al llarg de la seva curta vida, com la prematura mort del seu pare, pastor protestant. És un ésser malaltís i fràgil, enamoradís i simpàtic, que li agrada el teatre, la música i la poesia, en la qual hagués volgut expressar la seva malenconia. Des de molt jove és considerat com un geni matemàtic extraordinari. Però no és un matemàtic seriós i greu, sinó romàntic, tímid i agradable, capaç de desenvolupar les seves idees enmig de la nit, després d’una festa, o d’efectuar els seus càlculs amb guix als murs d’un edifici. El seu primer èxit important és la demostració de la impossibilitat de resoldre per radicals l’equació general de cinquè grau. A rel d’això, se li concedeix una beca de dos anys, perquè viatgi per Alemanya i França i contacti amb els millors matemàtics. A Berlín rep ajuda de Crelle, però el gran Gauss se li mostra completament inaccessible. Investiga sobre les funcions el·líptiques i recull els seus descobriments en una memòria que presenta a l’Acadèmia de Ciències de París, però és tractat amb displicència; i Cauchy, encarregat d’avaluar-la, l’extravia. Després de la mort d’Abel, la memòria és trobada i admirada i se li concedeix, juntament amb Jacobi, el Gran Premi de matemàtiques de l’Acadèmia. També s’ocupa del rigor en l’Anàlisi i fa importants contribucions a l’estudi de la convergència i de la suma de sèries, com ara la sèrie binòmica. Després del seu periple europeu retorna a Cristiania (Oslo), pobre i malalt de tuberculosi. Treballa com a professor substitut a la seva universitat i, pel Nadal de 1828 viatja amb trineu per veure la seva promesa. La seva salut empitjora i mor el 6 d’abril de 1829. Dies després se sap que havia aconseguit plaça fixa de professor a la universitat de Berlín. Desapareix així, amb 26 anys, un geni romàntic marcat per la tragèdia; creador d’una matemàtica més atrevida, moderna i abstracta, amb trets de veritable poesia, d’una bellesa sublim.--------------------------------------
|
© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web |