Gerolamo Cardano va néixer a Pavia (Itàlia) el 24 de setembre. Era fill il·legítim de l’advocat Fazio Cardano, el qual l’inicià en l’estudi de les matemàtiques i li va permetre que estudiés medicina a la universitat de Pavia. D’allà va passar a la universitat de Pàdua, on va completar la seva formació. En aquell període, Cardano era un empedreït jugador de cartes i de daus, i els seus coneixements sobre probabilitat li permetien viure del joc.
Gerolamo es doctorà en medecina l’any 1525 i va sol·licitar el seu ingrés al Col·legi de metges de Milà. En descobrir-se que era fill bastard, les portes de la institució se li van tancar. Això no obstant, després de diverses temptatives, i a causa de la fama adquirida entre els seus pacients, hi fou admès al 1539.
Al 1545 Cardano va publicar la seva obra matemàtica més important, Ars Magna, el primer gran tractat en llatí dedicat exclusivament a l’Àlgebra. S’hi exposen els mètodes de resolució de les equacions de tercer i de quart grau, s’hi realitzen càlculs amb nombres complexos i s’hi presenta un mètode per a la resolució aproximada d’equacions de qualsevol grau.
A més a més de les seves contribucions a l’Àlgebra, va escriure sobre Aritmètica, Astronomia, Hidrodinàmica, Mecànica, Medicina, Geologia, Criptografia i Probabilitat.
En el 1570 fou empresonat per heretge, atès que va publicar un horòscop sobre la vida de Crist. Cardano va morir a Roma el 21 de setembre de 1576. Es creu que es va suïcidar per tal de no contradir una previsió astrològica sobre la data de la seva mort.